La característica essencial dels trastorns del control dels impulsos és la dificultat que té la persona per resistir un impuls, una motivació o una temptació de dur a terme un acte perjudicial per a la persona o pels altres. En la majoria d’ocasions, la persona experimenta una sensació de tensió interior abans de cometre l’acte i després experimenta plaer, gratificació o alliberament al moment de dur-ho a terme. Després de cometre l’acte pot o no haver-hi penediment o culpa.

El joc patològic, la cleptomania, el trastorn explosiu intermitent, la piromania o la tricotil·lomania són alguns dels exemples principals d’aquest grup; l’adicció a internet i als telèfons mòbils son les recents i prevalents modalitats en els trastorns del control dels impulsos.

Qui pateix el trastorn es caracteritza per un fracàs crònic i progressiu en la capacitat de resistir els impulsos; essent el seu control el que ens permet la convivència en societat, el pacient es veu perjudicat en els seus interessos personals, i amb nombroses dificultats a nivell familiar i social.

En què consisteix el tractament?

El tractament psicològic individual combina tècniques motivacionals, cognitives i conductuals. L’objectiu principal dels programes terapèutics consisteix a aprendre a controlar els impulsos i les temptacions que porta a la persona a perjudicar-se a si mateixa o als altres. El programa està clarament estructurat en tres parts:

1. Identificació de les conductes d’ira i de les situacions que la provoquen. Autoavaluació del grau de perjudici i de l’impuls.
2. Establiment d’objectius
3.  Entrenament en tècniques psicològiques (cognitiu-conductuals) per controlar la impulsivitat