La DEPRESSIÓ és un trastorn que es caracteritza per la presència de tristesa, pèrdua d’interès o plaer, sentiments de culpa, baixa autoestima, trastorns del somni o de la gana, sensació de fatiga, dificultat de concentració, por a prendre decisions, i pensaments de mort o suïcidi.

La depressió no és simplement un estat de tristesa o decaïment; afecta a la manera de pensar, sentir i actuar en un percentatge significatiu de la població general, sent més freqüent en dones. Pot arribar a fer-se crònica o recurrent i dificulta, sensiblement el dia a dia a la feina, a l’escola, i en resum, a la capacitat per afrontar la vida diària.

En què consisteix el tractament?

Abans d’iniciar el tractament, procedim a una avaluació clínica per determinar el síndrome i distingir-lo de altres possibles trastorns associats; ho fem així, perquè existeixen altres malalties mèdiques que poden produir la mateixa simptomatologia.

El tractament s’adapta a l’especificitat de cada cas; consisteix en tractament psicofarmacològic, en teràpia psicològica individual, o en una combinació dels dos i en teràpia grupal.

Té com a objectiu eliminar els símptomes depressius fins a aconseguir recuperar el benestar en la vida quotidiana de la persona.

El treball terapèutic combina tècniques conductuals i cognitives; es pretén la millora de l’estat d’ànim i la millora del nivell de l’activitat que pot desenvolupar la persona; inclou l’abordatge i el tractament de les alteracions del somni i en l’alimentació derivades de la depressió.

El TRANSTORN BIPOLAR és caracteritza per la incapacitat en aconseguir un equilibri en l’estat de l’ànim.

S’alternen cíclicament fases depressives amb fases maníaques, entre les quals es poden donar períodes de normalitat.

En les fases maníaques la persona presenta una elevada distractibilitat, disminució de la necessitat de somni, necessitat de parlar, sentiments de felicitat exagerats, augment de l’activitat, disminució de la capacitat de discerniment, conductes imprudents amb pèrdua de l’autocontrol que poden incloure el consum de substàncies tòxiques, comportaments sexuals inadequats, idees de grandesa, idees de característiques psicòtiques.

Aquest trastorn exigeix tractament psicofarmacològic i teràpia psicològica amb la finalitat d’obtenir l’eutímia (condició normal de l’estat d’ànim, que implica l’absència d’eufòria o d’estat d’ànim depressiu) i per la prevenció de les recaigudes.

La DISTÍMIA és un trastorn on el pacient presenta símptomes cronificats d’una depressió major. Aquests símptomes són de menor intensitat i menys incapacitants.

L’objectiu del tractament és modificar l’estat depressiu, controlant els pensaments, els actes i les emocions a través de la teràpia.