Sovint, després del diagnòstic d’una malaltia crònica, les persones viuen un xoc emocional com a conseqüència del diagnòstic. La intervenció psicològica en aquests casos s’orienta a:

• Ajudar en el procés emocional que viu la persona després de rebre el diagnòstic d’una malaltia crònica ( com per ex. Diabetis,…) i elaborar l’adaptació necessària per dur a terme el tractament que sigui necessari, segons la malaltia diagnosticada.
•  Modificar pensaments erronis o distorsions cognitives que obstaculitzen l’adherència al tractament o al compliment de les pautes del tractament.
• Integrar el tractament prescrit a les seves pautes habituals de vida.
• Quan el control terapèutic de la malaltia no es realitza adequadament es busca millorar l’adaptació de l’individu per evitar estats de rebel·lia o negació perllongats.