El trastorn per estrès postraumàtic és el conjunt dels símptomes que apareixen com a conseqüència d’un fet traumàtic. És caracteritza per l’aparició de símptomes específics després de l’exposició a un esdeveniment estressant, traumàtic, que implica un dany físic o és de naturalesa extraordinària i amenaçadora o catastròfica per a l’individu.

El factor estressant pot esdevenir per la mort d’algú, per alguna amenaça a la vida del pacient o del seu entorn, un greu dany físic, o algun altre tipus d’amenaça a la integritat física o psicològica a un grau tal que les defenses mentals de la persona no poden assimilar-ho. En alguns casos, pot donar-se també a causa d’un profund trauma psicològic o emocional i no necessàriament algun dany físic, encara que generalment involucra tots dos factors combinats.

En què consisteix el seu tractament?

El tractament inclou diverses modalitats psicoterapèutica individuals, entre les quals destaca la cognitiu-conductual i el EMDR. El tractament psicofarmacològic dependrà dels símptomes predominants.

(EMDR és un mètode terapèutic per tractar traumes o dificultats emocionals causades per experiències difícils tals com a abusos sexuals, accidents, duels, trastorns disociativos o desastres naturals i fòbies. Quan es produeix un esdeveniment traumàtic, la informació queda emmagatzemada de manera disfuncional en el cervell, i ja no pot ser utilitzada ni integrada a l’experiència quotidiana del subjecte. Aquesta informació, inadequadament dipositada, és responsable dels símptomes. Mitjançant l’estimulació bilateral i el protocol EMDR aplicat, tota aquesta informació es reprocessa i s’integra a la xarxa neuronal adequada, produint així la sensació d’alliberament.)